LES BUTAQUES DE CATEGORIA 4 TENEN VISIBILITAT LIMITADA EN ALGUNES ESCENES DE L'ESPECTACLE.

SINOPSI

En 1949, el professor substitut Clement Mathieu arriba a l'internat “Fons de l'estany”, on el director Rachin ha imposat un règim sever i rigorós sense lloc per a la música. Mathieu, antic compositor sense sort, se salta les normes per a descobrir la bellesa del món a uns joves educats sota l'aspror de la Segona Guerra Mundial. Amb aquest plantejament, inspirat en la seva pròpia infància i en un vell clàssic del cinema francès, Christophe Barratier va crear una de les pel·lícules veritablement inoblidables dels inicis del segle XXI, enaltida per la sublim música de Bruno Coulais.

“Els nois del cor, el musical” no és només l'adaptació d'un film que tots estimem. És, al mateix temps, una aposta per parlar de la necessitat de la música, de l'art, per al creixement personal. Com deien els antics filòsofs i pensadors, no és només que la música amanseixi a les feres (en aquest cas, a uns nens més revoltosos que feroços), sinó que l'art és allò que ens fa autènticament humans. Sense la sensibilitat, sense la delicadesa, sense els matisos que il·luminen l'ànima i la personalitat, no seríem lliures ni molt menys arribaríem a conèixer com són per dins els altres. 

“Els nois del cor, el musical” parla dels nens oblidats però també del camí que travessa l'arc de Sant Martí i condueix a la llum d'abril. Parla de la innocència, del joc, de l'amor… Parla de l'esforç i de la solidaritat, del treball i de l'entusiasme… Parla de la vida. Parla de l'art.

Pedro Víllora, dramaturg.