Qui no desitjaria ser recordat per sempre? 

Eróstrato, un pastor de l'Antiga Grècia, va incendiar el temple d'Àrtemis d'Efes, considerat una de les set meravelles del món antic. Després de ser detingut, interrogat i torturat, va acabar confessant la veritable raó que ho havia portat a cometre aquell acte: passar a la posteritat. 
En aquest monòleg íntegrament en vers, ple de sàtira, jocs de paraules i metateatralitat, veurem com la fascinació del protagonista per la figura d’Eróstrato es converteix progressivament en una obsessió, fins a fer-li cometre un crim a l'altura del seu ídol infame. 
Saltant d'un personatge a un altre, l'autor-intèrpret riu de la seva pròpia megalomania, convidant-nos a reflexionar sobre el narcisisme imperant de la nostra època i el desig intrínsec a l'ésser humà de deixar empremta; ja sigui a través d'una expressió artística, un ofici, una revolució o un acte criminal.