Podria considerar-se que aquest espectacle és la tercera part d'una trilogia de relats clàssics formada per Èsquil, naixement i mort de la tragèdia i posteriorment Els déus i Déu. Els tres espectacles giren entorn de la tradició oral dels relats mitològics sobre els quals es construeixen les grans tragèdies gregues. I al mateix temps els tres espectacles són monòlegs en clau d'humor, on el llenguatge i els recursos de la comèdia es confronten amb els arguments de les tragèdies clàssiques més conegudes i sovint representades en el Festival de Mérida. Aquesta barreja de la tragèdia amb l'humor no és estranya a l'origen i l'essència perenne del teatre grec.

Es compta de Silè, el semideu que exerceix com a patró de la tragèdia, i subaltern de Dionisi, déu de la tragèdia, que quan Mides li va preguntar “què era el millor per a l'home”, Silè li va contestar: “el millor per a l'home seria no haver nascut”. Davant l'estupefacció de Mides, Silè va afegir: “però no et preocupis, ja que has nascut, el millor per a tu seria morir-te com més aviat millor”. Això no pot entendre's si no és com un acudit que suggereix l'“absurd de l'existència”, que és el gran leitmotiv de tota la tragèdia grega. Faltaven encara 25 segles perquè Valle-Inclán presentés de nou aquesta barreja en la seva creació genial de l'esperpent. La mescla dels gèneres va ser aquí sempre, mostrant que les línies divisòries són una creació convencional, un codi, perquè el públic acomodi la seva actitud davant l'espectacle.

Iconos o la exploración del destino és un monòleg d'humor que reflexiona sobre el destí en la tragèdia grega. Desfilen per aquest espectacle les grans figures icòniques de Medea, Èdip, Antígona i finalment Hècuba. L'exploració del destí ve de la mà d'una exposició comparada d'aquesta força determinant (el destí) en la vida dels herois tràgics i així mateix en els relats de la mitologia hindú, on el concepte de karma inclou en el dinamisme del destí, el concepte de llibertat.

Tots aquests ingredients van intercalats amb experiències autobiogràfiques del mateix autor i actor, a manera de paròdies d'humor, amb elements didàctics del repertori habitual del Festival de Teatro Clásico de Mérida.