Una de les principals raons que trobo per a sumar-me a un projecte és saber, o intuir, que serà l'oportunitat de conèixer i compartir experiències amb persones que em commoguin per sempre. Vaig ser molt afortunat en la meva vida a comptar amb l'afecte i la complicitat d'artistes immensos. Fonts d'inspiració.

Em vaig enamorar de Lola Herrera trobo després de trobada. Fascinat amb el seu carisma. Commogut per la seva lucidesa, al·lucinat per la seva curiositat i el seu desig.

Es tractava llavors de trobar un material que estigués a l'altura de semblant dona, que representés d'alguna manera tot allò de què ella desitjava parlar. I jo amb ella.

El camí a la Meca, de Athol Fugard, s'inspira en una dona real, Helen Martins, que es va rebel·lar contra tots els estaments de la seva època. Un ésser que persegueix el desig, la llum de la inspiració que no correspon a cap edat ni a cap generació. Algú que prefereix les preguntes a les certeses, que valora la seva llibertat i la seva autonomia enfrontant al seu temps i al món que l'envolta.

En llegir-la escolti la veu de Lola bategant en cada text. Sense transcendències sura en l'aire les ganes de viure amb llibertat i de fer-lo intensament.

Desitjàvem conformar un elenc amb el qual el viatge fos enriquidor i plaent, perquè tots sentim que aquesta serà una experiència del tot transformadora.

Honrat i entusiasmat per aquest nou projecte que crec que quedarà en la ment i en els cors dels quals ho fem i en cadascun dels espectadors que ens acompanyin.

Claudio Tolcachir