POP és un retrat mil·lennista presentat en forma de monòleg de dansa que explora històries d’amor i passió que condueixen fins a l’autodestrucció. Una dona que intenta arribar a tot, i que alhora no arriba a res, ens convida a reflexionar sobre la supervivència, la fragilitat, wannabes, obsessions, frustracions i el fet de morir. “Sabíeu que, els flamencs fan això de posar-se sobre una pota per estalviar energia? Ho sabies? Jo tampoc. Però, des que ho sé, la vida em va de puta mare.”

Aquest solo és el resultat de la col·laboració entre Laura Alcalà Freudenthal, artista independent, i Irene Vicente Salas, directora i dramaturga, que connecten des de l’enamorament artístic i un desig creatiu compartit. Inspirades per experiències compartides i per l’espiritualitat quotidiana, es pregunten per què són aquí, què volien ser, i parlen de txakres, frustracions i contradiccions, com comprar olis essencials per internet.

Dansa Metropolitana