Una nit de dissabte, tard, quan la persiana ja està baixada, l’Isaac, l’encarregat del passadís dels congelats s’ha quedat immòbil amb un paper a les mans, un paper que no s’esperava que mai arribaria a tenir: només són números, el telèfon del seu germà amb qui fa anys que no parla. 

Tot just quan repassa el que li acaben de donar se li apareix de dins d’una de les neveres un boc, i li pregunta: què et passa Isaac?

L’Isaac farà un viatge vital amb la seva ajuda, veient-se a si mateix com el boc expiatori, com qui s’ha sacrificat sempre pels altres, qui no ha acomplert res del que esperava, però que sempre ha estat a disposició de qui ho ha necessitat. El dubte és clar: trucar al seu germà, reprendre la relació i potser perdonar-lo o, tancar la porta i prendre una decisió egoista per primera vegada.