Què és el que ens atrau tant, dels mites i els contes de fades? Les faules sempre han fet de mirall de la societat; ens han servit per a explicar-la, per a donar un sentit a allò que no entenem, per a parlar d’allò que no som capaços de posar en paraules.

Continuem necessitant les històries. Perquè encara no entenem qui som. I no podem obviar que els contes de fades sempre han estat plens de violència. Perquè la societat sempre ha estat plena de violència. Sense ella, no existiria. Podem rebutjar la violència, no suportar-la, fins i tot odiar-la. Però no podem negar que al mateix temps ens fascina. Que la continuem buscant en les nostres històries, que ens en continuem sentint increïblement atrets. Què diu, això de nosaltres?

Una noia feta de vidre. Deus contra humans. Els amics d’un famós assassí en sèrie. Tots ells ens els trobarem, aquesta nit. Caryl Churchill ens proposa tres faules contemporànies. Crues. Iròniques. Divertides. Esgarrifoses. Tres miralls de la societat d’avui en dia. Que per molt que ho puguin semblar d’entrada, no estan gens distorsionats.

Espectacle seleccionat en la 3a edició de Visionaris, un projecte que convida a joves a participar en la programació del Teatre Tantarantana.

Un text de Caryl Churchill dirigit per Mireia Claramunt