Tres noies al casament de la Cristina. El banquet s’ha acabat i la nit avança. Elles no es coneixen, però s’hi troben, recolzades contra la paret del fons del saló de bodes. Immòbils, tacades per les llums de discoteca. No són capaces de ballar, de gaudir el que hauria de ser una gran nit. Per sobre de la música de revetlla, dels riures i l’enrenou, suren les seves pors. La por d’envellir a soles, però també d’envellir amb algú. Que les àvies que ara cuiden, algun dia siguin les seves mares. I el pànic d’estar desaprofitant la seva joventut. 

Cristina és una tragicomèdia sobre tres noies travessades per l’angoixa del futur.