Miguel de Molina és la millor encarnació que ha donat Espanya de la suggerent barreja entre avantguarda i tradició. Posava passió i amor sobre l'escenari, però va resultar molest per a molts perquè era un fenomen de masses, d'esquerres i obertament homosexual. Artista de raça, es va veure obligat a emigrar a Argentina. 
En aquesta obra el personatge torna per explicar la seva veritat, des de la seva infància fins a les fugaces trobades amb Lorca i la tortura que va patir ja acabada la Guerra. No és només un homenatge a la seva figura o una biografia musical, és la necessitat d'explicar a través de la seva vida una cosa que afecta el nostre present i de situar la cobla al lloc que li correspon, com un art popular que va sorgir en temps de llibertat i va seduir grans com Rafael de León, Manuel de Falla o el mateix Lorca.