Hi havia una vegada una nena molt bonica. La seva àvia li va regalar una capa vermella i la portava tan sovint que tothom la cridava Caputxeta Roja. Un dia, la seva mare li va demanar que portés uns pastissos a la seva àvia que vivia a l'altre costat del bosc, però no havia d'entretenir-se pel camí perquè el bosc era molt perillós ja que sempre caminava aguaitant per allí un llop... Els sona?

Així comença "Caputxeta vermella, la teva primera òpera", un dels centenars de contes de tradició oral que van recopilar els germans Grimm en les albors del segle XlX i que es troba entre els més coneguts i narrats des de la seva publicació.Aquesta icona de la cultura popular s'ha representat tant en cinema com en televisió i teatre en nombroses ocasions. Menys coneguda és la seva transcripció per a teatre musical perquè com a tal, no existeix una adaptació única. Aquesta producció amb direcció musical d'Alexandra Andreeva i direcció escènica de Miguel Ribagorda ofereix d'una banda les músiques incomparables de Wolfgang Amadeus Mozart i per un altre un text adaptat en el qual s'ha tingut en compte tant la versió dels germans Grimm com la del text original de Charles Perault.

Aquest és qui, per primera vegada, recull aquesta llegenda que inclou en un volum de contes publicats en 1697 del qual els hemanos Grimm la van extreure per a adaptar-la a la seva època.La versió original destaca per ser, més que un conte, una llegenda cruel destinada a prevenir a les nenes de trobades amb desconeguts. La versió dels germans Grimm és més innocent afegint un final feliç incorporant la presència d'un llenyataire, que alertat pels roncs del llop una vegada que s'ha menjat a la seva àvia i a Caputxeta, mata al llop i les allibera.