La Nadia va néixer a Kabul ara fa 39 anys. Quan en tenia 8, durant la guerra civil posterior a la retirada soviètica, va patir greus ferides a causa d’un bombardeig. La perseverança de la seva mare li va salvar la vida. Un cop instaurat el règim dels talibans i amb greus seqüeles físiques va haver-se de fer passar per noi per mantenir la seva família. Aquesta increïble representació va durar gairebé deu anys. Al 2006, gràcies a una ONG, viatja a Barcelona, ja com a dona. Actualment, estudia cooperació internacional, ha recuperat la seva identitat i està implicada en tota mena d’activitats dedicades a divulgar la cultura afganesa i la situació de les dones al seu país: un documental televisiu, diferents llibres i, ara, aquesta peça teatral en què la mateixa Nadia, utilitzant imatges reals i material documental, transmet la seva experiència i mira cap al futur. “Nadia” parla de la Nadia, però també de nosaltres, de les nostres creences, de la informació, de l’amistat, l’educació i la llibertat. “Nadia” és un diàleg entre cultures.